halogenat | halogenada

Pel que fa als detectors específics, els més emprats són: el detector de captura electrònica (ECD), que s’ha utilitzat per a l’anàlisi de compostos halogenats que poden trobar-se al vi (la majoria dels casos en forma de contaminants), el detector de nitrogen fòsfor (NPD), el qual permet l’anàlisi de compostos que tenen nitrogen o fòsfor a la seva estructura i el detector fotomètric de flama (FPD), que s’utilitza per a l’anàlisi específica de compostos que contenen sofre o fòsfor.

Ambdós mètodes permeten analitzar d’altres DBP minoritaris i solvents halogenats (p. e., tricloroetilè, percloroetilè i 1,2-dicloroetà, regulats a la nostra legislació) en una sola anàlisi.

La línia de punts correspon a la variació del corrent de fons en presència d’un hidrocarbur halogenat.